NO-RES, la Banda Sonora

· Arriba el videoclip del documental NO-RES

Aquesta setmana als cinemes Verdi, de la Vila de Gràcia, la preestrena de la pel·lícula NO-RES, un documental sobre la vida i la mort d'un espai com és la Colònia Castells amb un projecte innovador on els productors i productores han arribat a través del micromecenatge i la realització de la productora independent MetroMuster

Aquesta crònica dels últims dies de la Colònia Castells ,compta amb banda sonora pròpia amb Pau Llonch a la veu,  Santi Serratosa a la bateria i Oest a la guitarra.

Podeu trobar la lletra aquí

ICV-Les Corts proposa dedicar un carrer a Francesc Pedra, líder de la "vaga dels nens" de 1925

Text: Angie C - Imatge: LesCorts.cc

ICV presentarà aquesta proposta en el Plenari del Consell del Districte del proper 2 de desembre de 2010

Cristalleries PlanellEl Pla Europa-Anglesola comporta la urbanització de la plaça de les Cristalleries Planell en l'espai que ocupava aquesta fàbrica.Començant inicialment per la fabricació de làmpades de cristall, el seu creixement la va dur a ampliar-se notablement, tenir tractes comercials amb Amèrica (en especial amb Veneçuela) i fins i tot, curiosament, a crear un nou sistema d'embalatge reutilitzable de vidre al que van anomenar Durax-Planell. Convertint-se així, en una de les fàbriques de vidre més importants de Catalunya.

El Mateix poeta J. V. Foix, al seu llibre Tocant a mà, on descriu un passeig de Sarrià a Les Corts, recordava l'ambient que es respirava en passar-hi en un passatge del poema

Vós, sou el vostre pare?:

"...Quan passàvem, errants, davant la fàbrica de vidre, vaig voler resistir. Gaudeixo, ja d'infant, allà on el foc guspira, i els vidriers, que veig agegantats, m'obren paratges nous, i m'hi complac..."

Darrera aquella imatge bucòlica però, també hi havia una realitat molt més crua. Les condicions laborals de principis del segle XX eren d'una duresa extraordinària, i el sector del vidre es caracteritzava precisament per una disciplina de treball especialment rígida que entrava en contradicció amb l'alta permissivitat en l'aplicació de la normativa legal, permetent torns de 24 hores i la contractació d'infants a partir dels 9 anys.

Aquests infants aprenents havien d'entrar una hora abans per preparar els forns i fer neteja sense que aquesta ampliació de la jornada els fos retribuïda.

Danvant aquestes condicions abusives, en plena dictadura de Primo de Rivera, l'any 1925, els nens de les Cristalleries Planell van dur a terme una de les vagues més dures del moment que s'estengué per tot el sector barceloní del vidre. Els piquets infantils no només lluitaven contra les forces de l'ordre i la patronal sinó que sovint havien de rebel·lar-se contra uns pares que no sempre veien amb bons ulls que el sou no arribés a casa durant aquells dies.

Pàgines

Subscriure a Xarxa Ciutadana de Les Corts RSS