Les Corts Som Poble

  • Feliços 174 anys!!

    El proper 21 de novembre coincideix amb l’efemèride ocorreguda fa 174 anys en que la Diputació de Barcelona fixava els límits del nou poble de Les Corts, fent-lo segregar del municipi de Sarrià.

    En les properes publicacions entrarem una mica en solfa i en detall per tal d’explicar el llarg procés d’independència de Les Corts, els moments més difícils, les disputes pròpies dels pobles i com es construí una vil·la nova. Però anem pas per pas.

    Tot i que la independència administrativa es creà el 1839, fins quatre mesos més tard ( el 16 de març de l’any següent)el nou ajuntament convocà a 28 caps de família per presentar-los i preguntar-los sobre la necessitat i voluntat de creació d’una parròquia pròpia que portés a Les Corts a la autonomia plena. Aquesta assemblea acceptà els termes proposats i el 21 d’abril del mateix any es redacta per part de Josep Serra l’Alcalde, Gerard Piera regidor primer, Vicenç Estruch segon regidor, Vicenç Piera com a síndic i finalment el secretari Francesc Artigas i la entregaren al bisbe de Barcelona.

    En aquestes dates s’encetaren els mínims per arribar a tenir una parròquia pròpia que fiancés la independència total; aquestes eren:

    1. Fer servir com a punt de pregària la capella de Can Cuyàs ( Actualment desapareguda).

    2. Edificar l’església.

    3. Pagar 8 rals diaris per mensualitats al rector provisional.

    4. Es compromet construir una casa pel rector i el pagament d’uns delmes per a que aquest pugui viure.

  • La Nit d'Ànimes, la castanyada cortsenca

    Imatge: La Lectora Corrent
    Les Corts, degut a la seva història de barri difús i de petit nucli urbà, amb un cementiri relativament nou sent construït just al inici de l’augment demogràfic característic de l’àrea metropolitana a finals del segle XIX i principis del XX, no comptava amb una tradició col·lectiva per a celebrar Tots Sants. Aquest handicap s’ha vist difícil de fer-hi front en moments en que, i degut a la entrada de tradicions mancades de valor cultural i històric al barri, s’anaven estenent pel jovent, parlem del cas indiscutible del Halloween, tradició que en el context cultural i geogràfic, a l’hora que sociològic no respon a una aculturació paulatina o racional, si no que ha crescut amb força degut a la influencia de les pel·lícules anglosaxones de Hollywood, a més , ens ha arribat a casa nostra una perversió de la tradició originària edulcorada pel capitalisme i pel consumisme .

  • La mort de Maria Antonieta i la independència de Les Corts.

    text: Albert J - Imatge: Gravat Francès, anònim
    · El passat dimecres 16 d’octubre coincidia amb la efemèride de l’execució de Maria Antonieta, portada a la guillotina per part dels revolucionaris francesos l’any 1793 acusada de traïció i de col·laboració amb l’imperi Austro-Hungar per tal de fer caure el moviment revolucionari.
  • Els primers anys de festa major

    Text: Albert J
    Com a poble petit, Les Corts era un lloc familiar i on tots els vilatans es coneixien. Aquesta bona relació era continua al llarg  de l’any i s’incrementava durant  festa major; quan els veïns s’arremangaven per tal de que la festa arribés a bon port, així que la Festa Major va agafar notorietat en el moment en que es varen constituir entitats culturals com la Barretinense ( Associació creada el 1878 i relacionada amb els Cors de Clavé) i l’Ateneu.

    Tant capital humà i tant avocat al barri va propiciar arribar a crear dos punts de festa major. Per una part trobem el que alguns anomenaven la festa gran, que la situavem a la plaça Concòrdia, amb unes formes més de poble i una altra que era la festa jove (a les cantonades del carrer Urgell-Provença,  actualment dins del districte de l’eixample).

     

Pàgines