La vaga dels nens

Imatge: Les Corts.cc

Molts cops es pensa que les Corts era únicament un poble amb families adinedares i benestans, lliures de les pressions dels moviments socials pròpis del obrerisme del segle XIX i XX. Si bé és cert que la massa obrera a les Corts era menor que a d’altres zones del pla de Barcelona com Sant Andreu, Poble Sec o Sants, també hi podem trobar tensions socials com la que s’ha anomenat vaga dels nens.

En plena dictadura de Primo de Ribera, concretament l’any 1925, els aprenents de vidriaire de Barcelona varen convocar una vaga que ràpidament va agafar força a tota l’àrea industrial de Catalunya. Iniciada a la fàbrica cortsenca "Cristalleries Planell” (c. Anglesola nº1 i 3,) va ser animada i capitanejada per Francesc Pedra, un dels molts nens que, amb tan sols 11 anys, es veien immersos en la tònica del treball infantil, un fet imperant en aquella època.Posteriorment aquest nen seria, amb només 15 anys, el delegat general de la secció de la CNT del vidre.

 

Els aprenents de vidriaire lluitaren i s’encararen no solament amb la guàrdia civil, els oficials i els patrons, sinó que també amb la seva pròpia família, una família que veia en la vaga dels infants la disminució substancial dels ingressos de la casa.A finals del s.XIX i principis del s.XX, el treball infantil i el de les dones s'havia generalitzat degut a que cobraven salaris molt més baixos que els homes. Els infants tenien poques oportunitats de rebre algun tipus d'educació, i més aviat s'esperava per part de la unitat familiar que treballessin.

Els empresaris podien pagar a un nen menys que a un adult, tot i que la seva productivitat era comparable; a més no hi havia cap necessitat de que el treballador tingués experiència en l'ús d'una màquina industrial. etornant a la vaga dels aprenents, destacar que aquesta va durar dues setmanes, i varen aconseguir que se’ls pagues per netejar i encendre els forns, unes tasques que els ocupaven més de dues hores diària i que no els eren remunerades.

Properament seguirem trencant aquella imatge mitificada de les Corts com un poble lliure dels fums i les pressions socials, com si fos un paradís fora de la dura realitat del món industrial.

Etiquetes del contingut: