Els cortsencs i les cortsenques, aquells amants del pa.

Imatge: Joan Andreu - Llicència Creative Commons

Escut panarresIgual que a centenars de pobles i viles de Catalunya els seus habitants tenen un adjectiu que els vol englobar a tots, a part del seu propi topònim. A les Corts com no podria ser d’una altra manera en comptem amb un.

Si bé els de Mataró són coneguts com a Capgrossos, a Barcelona "Camacos", o ja a nivells internacional els francesos coneguts com a gavatxos, a les Corts se’ns ha reconegut durant molt de temps com a Panarres; tot i que l’àmbit de difusió de l’adjectiu ha estat sempre molt delimitat en el temps (el creixement en el últim segle de les Corts i l’annexió a Barcelona restaren importància a la que podríem denominar "marca" cortsenca) i en l’espai (únicament érem catalogats com a tal per part del poble de Sants , Hospitalet, Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles).

L’aparició del nom de panarres sembla ser que respon a una vaga de forners, és fins aquest punt en el que coincideixen totes les versions possibles per haver-hi, i doncs no sabem on va ser aquesta vaga. Alguns apunten que la vaga va ser a les Corts, i les diferents viles properes veien amb incredulitat el constant moviment de cortsencs i cortsenques cap a les seves fleques on carregaven els cabassos de tot el pa que podien, pensant que a les Corts ens agradava menjar el pa a dotzenes.

No obstant, i la versió cortsenca respon a que la resta de barris i viles el preu del pa va pujar arran d’una modificació dels impostos sobre la compra del cereal, uns impostos que a les Corts no varen afectar i que no va persuadir als forners del barri a afegir-s’hi a la vaga d’altres viles. Aquest fet provocà la inversa, gent dels voltants de les Corts s’hi apropaven per tal de comprar el pa ( altament apreciat per les famílies, ja que segons alguns estudis el pa dins de la dieta mitjana suposava fins a un 70% de les calories ingerides a la setmana per els membres del proletària).

Per altra banda contem també amb una història més romàntica i poc coneguda, que ens engloba la figura d’en Pau Farinetes amb el mot panarra. En Pau era personatge cortsenc que produïa una farina perfecte per a fer el pa més blanc del pla de Barcelona, el pa era tant bo i tant blanc que les Corts es conegué pel bon pa que hi feia, deformant fins a ser els "panarres".

Tot i que aquesta idea no és tant acceptada com les anteriors i pel que podem saber en Pau Farinetes no es dedicava a la producció de farina, veiem una cara simpàtica a la voluntat de voler donar resposta a aquest personatge desconegut per part del barri i que en el proper article desvetllarem els secrets de la seva figura.

Si més no, ja fora que tinguérem pa o que no en tinguérem , o si bé en fèiem el millor de tot el pla de Barcelona, el fet és que desde que naixem els cortsencs i les cortsenques portem pa a sota el braç i un bocinet al nom.

Finalment us emplacem a veure aquest petit vídeo (a partir del 0:25) on veureu el significat de panarra de forma molt més divertida i entretinguda ,