Les Corts Som Poble

  • La vaga dels nens

    Imatge: Les Corts.cc

    Molts cops es pensa que les Corts era únicament un poble amb families adinedares i benestans, lliures de les pressions dels moviments socials pròpis del obrerisme del segle XIX i XX. Si bé és cert que la massa obrera a les Corts era menor que a d’altres zones del pla de Barcelona com Sant Andreu, Poble Sec o Sants, també hi podem trobar tensions socials com la que s’ha anomenat vaga dels nens.

    En plena dictadura de Primo de Ribera, concretament l’any 1925, els aprenents de vidriaire de Barcelona varen convocar una vaga que ràpidament va agafar força a tota l’àrea industrial de Catalunya. Iniciada a la fàbrica cortsenca "Cristalleries Planell” (c. Anglesola nº1 i 3,) va ser animada i capitanejada per Francesc Pedra, un dels molts nens que, amb tan sols 11 anys, es veien immersos en la tònica del treball infantil, un fet imperant en aquella època.Posteriorment aquest nen seria, amb només 15 anys, el delegat general de la secció de la CNT del vidre.

     

  • Dedicatòries: Les dones que no has conegut

    Text: Biblioteca Miquel Llongueras

    Dedicatòries - El llibre que avui us recomanem des de la Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras és una bona excusa per parlar-vos d’un premi que des de l’any 2001 atorga el Districte de Les Corts biennalment i que duu el nom d’una destacada activista del moviment veïnal i de la lluita feminista.

    Es tracta del Premi per a la Igualtat Maria Àngels Rivas Ureña i si bé durant els primers anys tenia com a objectiu afavorir la difusió de propostes culturals de joves creadores, des del 2010 s’adreça als centres educatius del districte per promoure bones pràctiques a l’educació.

    A la quarta edició d’aquest premi (2007-2008) va resultar guanyador el projecte “Dedicatòries. Les dones que no has conegut”, ideat per Carme Puche i Muré.

    Aquest projecte pretenia crear un espai de recuperació de la memòria de dones anònimes. Va ser concebut inicialment com a un blog, on els participants podien explicar la història d’alguna dona destacada que haguessin conegut i a la que volien retre homenatge.

    Un recull de divuit de les històries que van formar part del projecte va ser publicat posteriorment en forma de llibre.

    El resultat final d’aquest treball el podeu trobar disponible a la col·lecció local de la nostra biblioteca o bé descarregar-vos-el des d’aquest enllaç.

     

  • Els cortsencs i les cortsenques, aquells amants del pa.

    Imatge: Joan Andreu - Llicència Creative Commons

    Escut panarresIgual que a centenars de pobles i viles de Catalunya els seus habitants tenen un adjectiu que els vol englobar a tots, a part del seu propi topònim. A les Corts com no podria ser d’una altra manera en comptem amb un.

    Si bé els de Mataró són coneguts com a Capgrossos, a Barcelona "Camacos", o ja a nivells internacional els francesos coneguts com a gavatxos, a les Corts se’ns ha reconegut durant molt de temps com a Panarres; tot i que l’àmbit de difusió de l’adjectiu ha estat sempre molt delimitat en el temps (el creixement en el últim segle de les Corts i l’annexió a Barcelona restaren importància a la que podríem denominar "marca" cortsenca) i en l’espai (únicament érem catalogats com a tal per part del poble de Sants , Hospitalet, Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles).

    L’aparició del nom de panarres sembla ser que respon a una vaga de forners, és fins aquest punt en el que coincideixen totes les versions possibles per haver-hi, i doncs no sabem on va ser aquesta vaga. Alguns apunten que la vaga va ser a les Corts, i les diferents viles properes veien amb incredulitat el constant moviment de cortsencs i cortsenques cap a les seves fleques on carregaven els cabassos de tot el pa que podien, pensant que a les Corts ens agradava menjar el pa a dotzenes.

    No obstant, i la versió cortsenca respon a que la resta de barris i viles el preu del pa va pujar arran d’una modificació dels impostos sobre la compra del cereal, uns impostos que a les Corts no varen afectar i que no va persuadir als forners del barri a afegir-s’hi a la vaga d’altres viles. Aquest fet provocà la inversa, gent dels voltants de les Corts s’hi apropaven per tal de comprar el pa ( altament apreciat per les famílies, ja que segons alguns estudis el pa dins de la dieta mitjana suposava fins a un 70% de les calories ingerides a la setmana per els membres del proletària).

    Per altra banda contem també amb una història més romàntica i poc coneguda, que ens engloba la figura d’en Pau Farinetes amb el mot panarra. En Pau era personatge cortsenc que produïa una farina perfecte per a fer el pa més blanc del pla de Barcelona, el pa era tant bo i tant blanc que les Corts es conegué pel bon pa que hi feia, deformant fins a ser els "panarres".

  • La Presó de Dones de Barcelona. Les Corts (1939-1959)

    Text: Rosa Molina - Biblioteca Les Corts Miquel Llongueras

    Una placa commemorativa davant del Corte Inglés de la Diagonal és un dels pocs recordatoris que queda del que va ser la Presó de Dones de Barcelona.

    Instal·lat a l’antiga masia de Can Duran, aquest centre penitenciari va arribar a ser la institució repressiva femenina més important de Catalunya. Durant gairebé dues dècades (des de la seva creació el 1939 fins el seu tancament el 1955, quan les recluses van ser traslladades a la presó Model) va acollir més de 21.000 preses.

    El llibre que recomanem des de la Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras recupera aquest important fragment de la memòria històrica del districte i el record de totes aquelles dones.

    Construïda a través a testimonis personals i una exhaustiva recopilació de dades d’arxius, l’obra mostra les condicions de vida a aquesta institució dirigida per les Filles de la Caritat (distribució de l’espai, treballs a l’hort i al taller de costura que havien de dur a terme les preses, càstigs, adoctrinament..), així com els perfils de la població reclusa (constituïda principalment per dones d’entre 18 i 45 anys, que havien estat tancades per delictes de tipus polítics).

    Es tracta d’un excel·lent treball que dóna veu a la història no oficial del franquisme.

  • Poc a poc i bona lletra

    Imatge: Natururhuys

    Aquesta setmana qui més o qui menys sap d’algun nen o nena que després d’obrir amb il·lusió els regals de reis ha tornat a contracor cap a escola. Actualment el nostre barri compta amb diverses escoles, algunes d’elles centenàries. No obstant quines eren les primeres escoles del poble de les Corts?

    Imatge Poc a Poc i bona lletra

     

  • Qui dia passa , any empeny

    Imatges: Albert Jimenez

    En menys de dotze hores les mirades de mig món es centraran en les agulles de qualsevol rellotge que després dels quarts marcarà amb la primera campanada el canvi d’any. Un 2014 que ens depara a tots moltes novetats i incerteses tant a nivell personal com a nivell col·lectiu.

    A casa nostra, a les Corts, el rellotge de la torre de l’església tocarà, com ja ha fet més d’un centenar de cops, aquest canvi de calendari, deixant enrere el 2013. Però, com bé pertoca a aquesta secció, fem una petita pinzellada a la història d’aquesta atalaia cortsenca. L’edificació fou construïda de forma totalment independent al cos central de la parròquia, una idea del arquitecte Antoni Rovira i Rabassa, fill del gran urbanista i arquitecte Antoni Rovira i Trias. El projecte es realitzà l’any 1894 ( 44 anys més tard de la cerimònia de benedicció de l’església) i la torre no va ser acabada fins el juliol del 1897.

    Rovira i Rabassa també projectà, entre d’altres, edificis com l’ajuntament de les Corts (finalitzat l’any 1884) i obres tant emblemàtiques com la Casa “Casas-Carbó” al Passeig de Gràcia nº96. Tot i que avui en dia sigui un punt ja oblidat degut a que tots anem amb el nostre petit rellotge a sobre ( sigui digital o analògic), el campanar del Barri indicava al llarg de molts anys els tempos que portava la vila de les Corts.

     

  • Tres camins, un poble

    Plànol de Leopold Rovira , any 1888 . Institut Cartogràfic de CatalunyaImatge: Plànol de Leopold Rovira any 1888. Institut Cartogràfic de Catalunya

    Tot i que fins a la data ens hem centrat potser de forma monotemàtica en la història dels nuclis més presents en la vida del poble i més endavant del barri de les Corts, fem una mica de flashback i anem a èpoques anteriors, quan naixien els primers nuclis poblacionals cortsencs.

    Primer de tot destacar que, a diferència del que en molts cercles populars defensen, el nom de Corts no prové del mot cort referint-se a "lloc tancat a peu pla de la casa rural destinat al bestiar gros i menut, proveït de menjadores, abeuradors i jaços"; el topònim de la nostre antiga vila, rau la seva existència al mot llatí de curtes, amb curtes es denominava per primer cop en textos de l’any 1066 la zona actual de les Corts.

    Els mots curtes i curtibus deriven del verb curto que en llatí significa minvar. Sembla ser que aquest nom el reberen les masies i les cases que es situaren en el que actualment coneixem com a plaça de Can Bruixa. Però quin motiu va portar a dir a aquella zona pel nom de curto?

    En la fotografia que acompanya aquest article, tot i que sigui del 1888 encara podem apreciar els tres camins d’origen medieval i inclús romà que propiciaren el ideari de "curto". El roig marca el que encara podem identificar com el carrer de Marqués de Sentmenat, que antigament sortia de la porta del carrer de Tallers de Barcelona i creuava tot el que avui és eixample per acabar tocant a la Travessera de les Corts ( color groc), una travessera que evitava al caminant, passar per Barcelona, i que comunicava les Corts, Gràcia i Sant Andreu en línia recta (encara si agafem un regle avui i el situem a sobre del plànol actual de Barcelona podem veure clarament un traç quasi sense cap tipus de pausa des de Collblanc fins a Sant Pau).

     

  • Un poble, dues realitats; xoc entre la modernitat i el passat agrícola de les Corts.

    Imatge: Institut Cartogràfic de Catalunya - Llicència Creative Commons

    Arran de la construcció de l’església es veié propiciat el canvi de localització dels punts d’influència de les Corts. Antigament, ja des d’època Medieval, podem concentrar el nucli d’influència de les Corts a la zona compresa entre els carrers de Eugeni d’Ors, banda i banda del carrer de les Corts fins al actual centre Comercial Corte Inglés , carrer Europa fins a Carles III i seguint Carles III fins un altre cop a Eugeni d’Ors. Podem veure aquest nucli en la imatge adjunta en aquest article, sent la zona remarcada en groc. No obstant la planimetria de les Corts Noves respon a un model octogonal, tenint com a punt central la Plaça Concòrdia.

    Les Corts i voltants sobre l'any 1890 - Imatge Institut Cartogràfic de Catalunya - Llicència Creative Commons

Pàgines